S’enfonsa quan t’enfonses.

Un minut compta com a temps a l’escriptori quan la càmera t’hi ha vist. Les hores de sota són el primer i l’últim d’aquests minuts. Els minuts amb la càmera apagada, el Mac adormit o la pantalla bloquejada no compten.

Els minuts a l’escriptori en què has tocat el teclat o el ratolí en els últims 15 segons. Ho llegeixo del macOS sense cap permís: només «quanta estona fa del darrer contacte», mai les tecles. Llegir i pensar compten com a activitat; una pausa llarga, no.

Un descans són 5 minuts o més lluny de l’escriptori, comptats quan ja has tornat. Més de 2 hores fora no és un descans sinó un tall del dia. El temps amb la càmera apagada no compta ni a favor ni en contra, i l’última estona del dia no és un descans.

Què es mesura Fins a quin punt el cap i les espatlles et queden per sota de la referència que vas prendre, tal com ho veu la càmera. El número és el temps que has passat per sota. No diu res de la teva columna vertebral: mostra quanta estona t’has enfonsat en comparació amb el teu costum.

A la franja La postura minut a minut: taronja quan el cap i les espatlles et quedaven clarament per sota de la teva referència, verd quan no. Els minuts en què no es va poder mesurar la postura reben la banda grisa baixa. La franja mostra quan ha passat; el total és a l’extrem dret de l’etiqueta de la fila.

Observacions tretes dels minuts i els recordatoris d’avui. No hi ha cap puntuació ni cap comparació amb altres dies. Les línies que comencen amb «Es repeteix:» assenyalen el que ha tornat aquests últims dies.

Feina Aquestes línies surten de dues coses que el macOS ofereix sense cap permís: quina app tens al davant i quanta estona fa que no toques el teclat o el ratolí. Els títols de finestra, els llocs web i les tecles no es llegeixen mai. Totes dues es poden desactivar a la configuració; les dades es queden en aquest Mac.

Ulls Només puc mesurar els ulls quan se’t veu la cara, hi ha prou llum i tens el cap girat cap a la càmera. Els números de parpelleig només fan servir aquest temps mesurat. Quan cobreix poc del dia, la primera frase ho diu.

On ha anat el temps a l’escriptori: les apps que has tingut més estona al davant, amb com anaven la teva postura i el teu parpelleig mentre cadascuna era oberta, al costat de les xifres del dia sencer. Només es llegeix el nom de l’app, mai els títols de finestra, els llocs web ni les tecles. Les columnes de postura i de parpelleig només s’omplen per a les apps obertes com a mínim 20 minuts; si no, hi surt un guionet. La fila «Dia sencer» mostra les xifres globals del dia. Tot es queda en aquest Mac.

La setmana del calendari, dia a dia: el temps a l’escriptori de cada dia, amb la part en què la postura ha demanat atenció a dalt i la part en què no es va poder mesurar a baix. Les frases només es comparen amb les teves setmanes anteriors; no hi ha cap puntuació ni cap objectiu.

Els minuts en què la càmera et va veure a l’escriptori aquell dia. Els minuts amb la càmera apagada, el Mac adormit o la pantalla bloquejada no compten, i les estones en què vas dir des del menú que no treballaves, tampoc.

Els minuts a l’escriptori en què has tocat el teclat o el ratolí en els últims 15 segons. Ho llegeixo del macOS sense cap permís: només quanta estona fa del darrer contacte, mai les tecles. Llegir i pensar compten com a activitat; una pausa llarga, no.

Un minut de treball continuat: ets a l’escriptori, en activitat com a mínim la meitat del minut, i com a molt un canvi d’app. Les ratxes de 10 minuts o més són blocs de treball continuat; un buit d’un minut no parteix un bloc. El número és la suma dels blocs del dia.

Quantes vegades va canviar l’app del davant aquell dia, sumades. Només es llegeix el nom de l’app del davant, mai els títols de finestra ni el que hi ha a dins. El número puja amb el temps a l’escriptori, així que llegeix-lo al costat de la fila «A l’escriptori». El resum del dia mostra el mateix recompte hora a hora.

Un descans són 5 minuts o més lluny de l’escriptori, comptats quan ja has tornat. Més de 2 hores fora no és un descans sinó un tall del dia. Les estones en què vas dir des del menú que no treballaves també compten aquí.

Dels minuts en què es va poder mesurar la postura, la part amb el cap i les espatlles clarament per sota de la referència que vas prendre. Tal com ho veu la càmera; no diu res de la teva columna vertebral.

Dels minuts en què es va poder mesurar la distància, la part amb la cara clarament més a prop de la pantalla que a la teva referència, llegida a partir de la separació dels ulls a la imatge.

Parpellejos per minut, comptats només mentre he pogut mesurar-te els ulls. En repòs, la majoria de gent parpelleja unes 15 o 20 vegades per minut; treballant davant d’una pantalla, sovint baixa a un terç. Aquí, com més alt, millor. Amb menys d’un minut de mesura hi surt «–».

El costum 20-20-20: cada 20 minuts aproximadament, mira lluny durant 20 segons. El número és quantes vegades ho vas fer de debò aquell dia, vist per la càmera. Els recordatoris no compten.

Els minuts en una trucada: una app de videoconferència al davant, o un sol procés que fa servir el micròfon i l’altaveu alhora. La compartició de pantalla tota sola no compta aquí, perquè pot ser que no parli ningú. El so mai no es llegeix, només quins processos el tenen obert.

Què es mesura Els minuts en què la càmera et va veure a l’escriptori aquell dia. Els minuts amb la càmera apagada, el Mac adormit o la pantalla bloquejada no compten, i les estones en què vas dir des del menú que no treballaves, tampoc.

A la franja La franja mostra el teu dia, hora a hora. La forma del teu dia: els minuts plens són aquells en què la càmera t’ha vist, i els buits són minuts lluny de l’escriptori. Un descans té la seva pròpia banda, i l’estona en què vas dir des del menú que no treballaves surt ratllada. Amb la càmera apagada no se sap si eres a l’escriptori, així que aquells minuts reben la banda de punts.

Què es mesura Quant més a prop de la pantalla tens la cara que a la teva referència, llegit a partir de la separació dels ulls a la imatge. El número és el temps que has passat clarament més a prop. La franja mostra quan ha passat.

A la franja La distància minut a minut: taronja quan tenies la cara clarament més a prop de la pantalla que a la teva referència, verd quan no. Els minuts en què no es va poder mesurar la distància reben la banda grisa baixa. La franja mostra quan ha passat.

Què es mesura Parpellejos per minut, comptats només mentre he pogut mesurar-te els ulls. En repòs, la majoria de gent parpelleja unes 15 o 20 vegades per minut; treballant davant d’una pantalla, sovint baixa a un terç. Aquí, com més alt, millor. El número informa; no fixa cap objectiu.

A la franja Aquesta fila no mostra amb quina freqüència has parpellejat; marca els minuts en què t’ho vaig recordar. No m’invento cap llindar per al ritme de parpelleig; el ritme mateix és el número de l’extrem dret de l’etiqueta de la fila.

Què es mesura Un parpelleig compta com a incomplet quan el seu moment més tancat no s’acosta prou a la mesura d’ull obert dels últims minuts. El patró és aquesta mesura en curs; un valor d’ull tancat de la teva referència l’afina, però no cal. Un parpelleig que es tanca del tot escampa la llàgrima per l’ull. Com més baix, millor; si en una estona passa de la meitat, t’ho faig notar. Només es valora quan he vist prou parpellejos amb claredat. Un descans de cinc minuts o més reinicia la finestra.

A la franja Un parpelleig compta com a incomplet quan el seu moment més tancat no s’acosta prou a la mesura d’ull obert dels últims minuts. La proporció es llegeix de la finestra que acaba en aquell minut, no del minut sol: quan he vist amb claredat com a mínim vuit parpellejos, el minut surt verd o taronja. Els minuts en què no vaig poder mesurar els ulls es queden a la banda grisa baixa i no manlleven cap veredicte als veïns. Cinc minuts sense observació, lluny de l’escriptori o amb la càmera apagada, reinicien la finestra.

Què es mesura El costum 20-20-20: cada 20 minuts aproximadament, mira uns 6 metres (20 peus) enllà durant 20 segons. El número és quantes vegades ho has fet de debò, vist per la càmera. Com més, millor. A la franja, la tinta marca una mirada lluny de veritat; el taronja marca un recordatori.

A la franja Una marca de tinta és un minut en què has mirat lluny de debò; el taronja és un minut en què t’ho vaig recordar jo. Són coses diferents: l’una mostra el que has fet tu, l’altra el que he fet jo. El número de l’extrem dret de l’etiqueta només compta les teves.

Què es mesura Un minut de treball continuat: ets a l’escriptori, en activitat com a mínim la meitat del minut, i com a molt un canvi d’app. Les ratxes de 10 minuts o més són blocs de treball continuat; un buit d’un minut no parteix un bloc. El número és la suma dels blocs del dia.

A la franja L’alçada plena és un bloc de treball continuat: ets a l’escriptori, el teclat o el ratolí es fan servir com a mínim la meitat del minut, hi ha com a molt un canvi d’app, i això dura deu minuts o més. La marca ratllada és un minut amb tres canvis d’app o més. De les estones en blanc no n’afirmo res; passa-hi el ratolí per sobre per veure què era aquell minut.

Què es mesura Els minuts en una trucada: una app de videoconferència al davant, o un sol procés que fa servir el micròfon i l’altaveu alhora. La compartició de pantalla tota sola no compta aquí, perquè pot ser que no parli ningú. El so mai no es llegeix, només quins processos el tenen obert.

A la franja L’alçada plena és un minut passat sobretot en una trucada: una app de videoconferència al davant, o un sol procés que fa servir el micròfon i l’altaveu alhora. La compartició de pantalla tota sola no compta aquí. El gris vol dir que aleshores no es va poder fer la pregunta. El so mai no es llegeix, només quins processos el tenen obert.

El mes natural, dia a dia: el temps a l'escriptori de cada dia. Un dia sense mesures queda buit. A sota, les files de la taula setmanal, setmana a setmana. Les frases només comparen amb el teu propi mes anterior; no hi ha puntuació ni objectiu.